Roger Olivella - Seeds

Un vídeo de Bronowski

m'ha fet entendre (per fi!) la trascendantalitat del teorema de Pitàgores. Diu Bronoswki al principi del video: "Pythagoras had proved that the world of sound is governed by exact numbers and he went on to prove that the same thing is true of the world of vision". I al final: "to this day that remains the most important single theorem in the whole mathematics (that's an extraordinary thing to say): but it's because it's the first time that the structure of nature is translated into numbers and the exact fit of the numbers describes the exact laws that binds the Universe". O sigui que el teorema de Pitàgores es considera històricament com el primer intent exitós de traslladar l'estructura del que veièm, és a dir, la Natura, a nombres. Aquesta és i no una altre l'autèntica base de la Física. Tots els físics som deixebles de Pitàgores. Però el més estrany de tot és el següent: com pot ser que l'estructura de la Natura es pugui descriure amb nombres? la resposta crec que només pot ser una: tenim tota l'estructura de l'Univers sencer dins el racó més amagat de la nostra ment. L'únic que fem és recordar-la, com deia Plató. Les matemàtiques no són res més que una immensa catedral de relacions mentals. I es dóna la meravellosa casualitat que l'estructura de la catedral coincideix amb l'estructura de la Natura. Es podria argumentar que no és que la Natura tingui la mateixa estructura, sinó que estem projectant sobre la Natura la nostra propia ment i per tant el que veièm és un reflex de noslatres mateixos. Això segurament és així. Tanmateix, si això és cert, com és que som capaços d'enviar sondes a Saturn? com és que podem comunicar-nos amb l'altra punta del món mitjançant ones elctromagnètiques? com es pot crear un microprocessador que faci funcionar un ordinador? El que vull dir és que si fós una mera projecció dels nostres pensaments a la Natura les coses no tindrien que funcionar com ho fan en realitat. Resulta doncs que dins la nostra ment podem crear relacions mentals que després veièm reflectides a la Natura. I no només això, sinó que aprofitem aqeust fet per domesticar la Natura i convidar-la a que es comporti segons els nostres interessos.