« Variació d'un poema de Brossa | Main | Què he de fer? »

09/10/2008

L'esvaïment de les deu mil formes

Hi ha un fenòmen de la percepció visual molt interessant. Es tracta del Troxler's fading o esvaïment de Troxler, en honor al seu descobridor Ignaz Paul Vital Troxler el 1804. El fenomen consisteix en l'esvaïment de la percepció perifèrica visual quan hom concentra la vista en un punt fixe. Per veure-ho de primera mà, tant sols es necessari fixar la vista en el puntet negre de la següent imatge:

Al cap de pocs segons, es pot notar com els colors grocs, cyan i magenta que es troben envoltant el punt van desapareixent progressivament fins a desaparèixer del tot. Alguns que fan aquesta prova veuen el groc que desapareix un últim lloc. D'altres veuen el magenta. En qualsevol cas, l'efecte final és que tot allò perifèric al puntet negre desapareix i només es veu un fons gris. Es creu que aquest efecte és degut a l'adaptació de les neurones del sistema visual. De manera semblant a la sensació que tenim al deixar caure un troç de paper sobre el braç: primer notem l'impacte, però pocs segons més tard ja no notem res més, com si el paper ja no hi fos.

En el budisme Zen, el món extern es representa o simbolitza per el que s'anomena les deu mil formes. Tot allò que veiem, que percebem, aquest caos de sensacions que penetren els nostres sentits el Zen ho compacta amb el nom de les deu mil formes. Només la ment que pot fer callar el seu discurs interior, la ment que es torna buida de tot pensament pot percebre tot tal com és. Aleshores les deu mil formes desapareixen i la ment pot contemplar el món en si mateix. De la unió d'aquesta idea amb el fenòmen perceptiu de Troxler n'ha nascut la següent obra:

 

Fixant la vista en la paraula BUIT, és a dir, buidant la ment de tot pensament, les paraules escrites al voltant en forma de cercles concèntrics, és a dir, LES DEU MIL FORMES, s'esvaeixen fins a desapareixer del tot. Això és, el buit mental de tot pensament esvaeix les deu mil formes i ens fa percebre el món tal com és en realitat.

Posted by Roger Olivella at 22:50
Categories: