« insula smaragdina | Main | music and form »
diumenge, abril 06, 2008
dijous, novembre 01, 2007
La lul·liana va prenent forma
Exposo directament un esquema del que crec que serà el projecte definitiu de la lul·liana:
dijous, abril 19, 2007
Una altra lul·liana
Un dia qualsevol em trobava a l'estació de metro d'Urgell. Tot esperant, assentat a un banc, estava distret mirant el terra i pensant què sé jo.
De cop em vaig fixar en les curioses rajoles del metro i vaig pensar que eren semblants a cert dibuix de l'Escher:
La disposició i colors de les rajoles indueixen una il·lusió òptica que provoca el que s'anomena una percepció multiestable. El dibuix resultant dona la sensació de que son un conjunt de cubs tridimensionals. Ara bé, segons com ho mirem, el que sembla un cub es converteix en un espai buit entre els tres cubs adjacents. I viceversa: el que sembla un espai buit, es converteix en un cub rodejat per tres espais buits. El que no podem fer es percebre el buit i el cub a l'hora. Un altre exemple és el cub de Necker. Estava doncs mirant el divertit efecte òptic quan de cop vaig pensar: si hi hagués un pentàgon podria relacionar-ho amb Pitàgores. Però després em vaig donar compte que tot eren hexàgons. I de cop, com una espurna, em va venir la següent idea: com que els cubs s'assemblen a una escala (com en el dibuix de l'Escher), podria relacionar-ho amb la famosa escala de Ramón Llull i posar-hi els noms a cada graó, tal i com surt al següent gravat:
La idea doncs era posar l'escala de Ramón Llull sobre les rajoles d'Escher, més o menys així:
La il·lusió òptica em permetia expressar que l'escala de Ramón Llul està com amagada. La tenim al davant però cal percebre-la correctament per mirar de pujar-la. Agafem un detall de la figura anterior:
De la mateixa manera que el cub de Necker, la paraula "Planta" pot estar alternativament en dos posicions: formant par de l'espai buit o formnat part de la clara blanca d'un cub que surt en direcció i sentit de l'espectador. Només quan la percebem en forma de cub podem reconstruïr tota la resta de l'escala luliana.
Crec que val la pena tirar endevant la idea: ara mateix la veig impresa de manera semblant al model d'1.50 m de l'insula. Els quadrats serien d'aproximadament la mida de les figures anteriors. Només hi hauria una escala i estaria sobre alguna línia rellevant en la construcció de l'hexàgon. Els colors han de ser el blanc, vermell i negre degut al seu simbolisme.