L'arrel pitagòrica de la Física
m'ha fet entendre (per fi!) la trascendantalitat del
teorema
de Pitàgores. Diu Bronoswki al principi del video: "
Pythagoras
had proved that the world of sound is governed by exact numbers and he
went on to prove that the same thing is true of the world of vision".
I al final: "
to this day that remains the most important single
theorem in the whole mathematics (that's an extraordinary thing to say):
but it's because it's the first time that the structure of nature is
translated into numbers and the exact fit of the numbers describes the
exact laws that binds the Universe". O sigui que el teorema de
Pitàgores es considera històricament com el primer intent exitós de
traslladar l'estructura del que veièm, és a dir, la Natura, a nombres.
Aquesta és i no una altre l'autèntica base de la Física. Tots els físics
som deixebles de Pitàgores. Però el més estrany de tot és el següent:
com pot ser que l'estructura de la Natura es pugui descriure amb
nombres? la resposta crec que només pot ser una: tenim tota l'estructura
de l'Univers sencer dins el racó més amagat de la nostra ment. L'únic
que fem és recordar-la,
com
deia Plató. Les matemàtiques no són res més que una immensa
catedral de relacions mentals. I es dóna la meravellosa casualitat que
l'estructura de la catedral coincideix amb l'estructura de la Natura. Es
podria argumentar que no és que la Natura tingui la mateixa estructura,
sinó que estem projectant sobre la Natura la nostra propia ment i per
tant el que veièm és un reflex de noslatres mateixos. Això segurament és
així. Tanmateix, si això és cert, com és que som capaços d'enviar sondes
a Saturn? com és que podem comunicar-nos amb l'altra punta del món
mitjançant ones elctromagnètiques? com es pot crear un microprocessador
que faci funcionar un ordinador? El que vull dir és que si fós una mera
projecció dels nostres pensaments a la Natura les coses no tindrien que
funcionar com ho fan en realitat. Resulta doncs que dins la nostra ment
podem crear relacions mentals que després veièm reflectides a la Natura.
I no només això, sinó que aprofitem aqeust fet per domesticar la Natura
i convidar-la a que es comporti segons els nostres interessos.
Posted by
Roger Olivella at
19:57
Edited on: dijous, novembre 01, 2007 20:06
Categories:
pythagoras,
reflections
Evolució del tetrAster
El projecte tetrAster
podria evolucionar de la següent manera: en primer lloc, es podria
reunir en una mateixa escultura els
quatre significats possibles que comentava al website: pitagorisme
(alfa prima), platonisme (psyché), cristianisme (Deus) i islamisme
(Al·là). La figura tridimensional seria un octaedre estrellat (figura
generada amb aquest programa). Actualment, l'escultura té aquesta
forma:
Es tractaria doncs de reproduir les marques de color negre sobre fons
blanc sobre cadascuna de les cares de l'octaedre estrellat
(de fet és la figura resultant de la fusió de dos tetraedres):
Crec que el conjunt quedaria més compacte del que ara ho està. Com a
afegit, reforçaria l'idea de la unitat intrínseca de totes les
tradicions filosòfiques i religioses. Tanmateix però perdria la puresa
com a símbol pitagòric doncs ara hi haurien dos tetraedres en comptes
d'un. En aquest sentit, cal remarcar que hi ha una figura tridimensional
que s'acobla perfectament amb la interpretació pitagòrica: l'estrellació
del dodecaedre:
Com es pot veure, les cares de la figura són pentalfes. Al centre, hi ha
un pentàgon que suportaria l'estructura de miralls. Sobre els triangles
dels pentalfes i
haurien les marques trencades de l'alfa prima pitagòrica. No caldria que
fos una escultura tridimensional doncs aquí m'estaria referint
estrictament a la interpretació pitagòrica. La simbologia està clara: el
pentalfa és el símbol dels pitagòrics i, a més, conté la proporció
divina. Els mateixos pitagòrics anomenaven el pentalfa (o pentagrama)
com Hygieia, paraula grega que significa "Salut". Suposo que en
referència a la vertadera salut que s'adquireix a entendre perfectament
el símbol.
Posted by
Roger Olivella at
22:38
Edited on: diumenge, setembre 30, 2007 23:05
Categories:
pythagoras,
tetraster