 |
 |
 |
 |
|
Més o menys tothom coneix el teorema
de Pitàgores
El símbol central en el qual es basaven els Pitagòrics era la sagrada Tètrade; hem vist que el tetràedre té quatre cares. En les matemátiques que s'ensenyen avui en dia, el 4 és pot escriure com la suma 1+3. En les matemátiques "sagrades" que utilitzaven els Pitagòrics, el 3 simbolitzava la naturalesa tripartida de l'Home: el Cos (la Matèria), la Ment i l'Esperit.
que és l'alfa prima utilitzada en l'antiga Grècia per designar el nombre 1 (el nombre 1 "sagrat").
Donat que hi ha moltes tradicions tant filosòfiques com religioses que contenen l'objectiu d'unificar les tres dimensions existencials de l'Home, crec que pot ser possible intercanviar el símbol de la alfa prima per díaltres, sense tenir por a canviar el significat general de l'obra: Plató
i l'estructura de l'ànima ("psyché")
Plató conceb l'ánima amb una estructura tripartida, amb la
següent ordenació (segons els seus escrits Fedre, República
i Timeu):
Segons Plató, l'ànima equilibrada és aquella que practica la
moderació de totes les seves parts. Segons
el mite del carro alat del Fedre ( 246 D-249 D i 253 C-254 E),
si l'auriga (raó) és capaç de refrenar el cavall blanc (coratge),
que tendeix a córrer massa i moderar també el negre (apetit)
sense cansar-los, es produeix l'equilibri de
l'ànima. Aquesta idea quedaria representada en l'escultura si en comptes
de reconstruir una alfa prima s'hi reconstruís, per exemple,
la paraula grega "psyché". Així, el conjunt de l'obra es llegiria
com: l'equilibri perfecte de les tres parts de l'ànima produeix
la millor expressió d'aquesta, la millor "psyché". La Trinitat Cristiana La Trinitat Cristiana és una doctrina que afirma bàicament
l'existència de Déu en les tres persones: Pare, Fill i Esperit
Sant.
La Unitat de Déu es manté insistint en que les tres persones o modes d'existència de Déu son d'una substància. Aquesta doctrina, prou coneguda per la majoria d'habitants del món Occidental, es podria també mirar de resumir amb l'escultura proposada: la paraula a reconstruir podria ser "Deus" en caracters llatins i el tres triangles blancs, cadascun amb un tros de la paraula "Deus" podrien representar o simbolitzar les tres persones de la Trinitat. El tawhid Islàmic Un dels tres credos religiosos bàsics de l'Islam, coneguts com usul-al-din, és la creencia que Alà és Un. Aquest reconeixement s'anomena en àrab com tawhid, que es deriva del verb wahhada, "fer un" o "declarar la unitat". En aquest sentit l'escultura, en certa manera, expressa també la idea de "fer un" tot allà que és múltiple. La dificultat, en aquest cas, rau en que no existeixen tres divisions clares de la realitat en l'Islam que s'hagin d'"unir". Es limita a dir que la multiplicitat és Una en Alà. Si s'acceptés, però, que la multiplicitat del món es resumeix en tres conjunts tals com el món Físic, el Mental i l'Espiritual, podriem escriure la paraula "Alà" en caracters aràbics, on cada tros d'aquesta representaria cadascun del tres mons en que s'ha acceptat dividir la multiplicitat.
He intentat estendre la idea principal de l'escultura a altres tradicions filosòfiques i religioses. En aquest intent s'ha vist que l'obra pot aproximar-se bastant a les diferents maneres d'entendre la relació entre l'Home i el Cosmos. S'ha de notar, però, que la representació més precisa s'aconsegueix en el cas de la doctrina dels nombres Pitagòrics. - Schuré, Edouard. Los grandes iniciados. Biblioteca fundamental Año Cero. Madrid, 1995. - Porfirio. Vida de Pitágoras. Argonáuticas órficas. Himnos órficos. Ed. Gredos. Madrid, 1987. - Frère, Jean-Claude. Pythagore. L'initié de Samos. Les maîtres du secret. Ed. Retz. Paris. - Beltrán .J, Roig . T. Plató. Disseny Editorial de Catalunya. Barcelona, 1991. - Diccionário de las Religiones. Ed. Espasa. Madrid, 1998. - Feuerstein, Georg. La espiritualidad en los números. Ed. Thassália. Barcelona, 1995. - Origenes del Hombre. La expansión del Islam (II). Ed. Folio. Barcelona, 1995. - El mundo de los museos. Galería de pintura del museo de arte histórico en Viena. Ed. Codex. Madrid, 1967. - Historia del Pensamiento. Los orígenes del pensamiento.Vol. I. Ed. Orbis. Barcelona, 1983. - Enciclopèdia Britannica.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
. El que potser no és tant comú saber és que
Pitàgores formava part d'una societat matemàtica (ara en diriem
secta, però en realitat aquesta societat no era perjudicial
pel membres que en formaven part) amb l'objectiu principal de
relacionar els nombres ( 1, 2, 3, etc.) amb l'Home i el Cosmos.
,
,
),
que simbolitzen el Cos, la Ment i l'Esperit. 
